Literatura catalana
- Joan Maragall. Visions & Cants. Presència dels valors modernistes en el poemari: vitalisme, individualisme, orfeonisme. L’estructura. Els mites: característiques, sentit i funcions. La cançó com a forma de representació popular.
- Josep Maria de Segarra. El cafè de la Marina. L’estructura. Caracterització dels personatges. El triangle amorós: Caterina, Claudi i Monsieur Bernat. El valor de l’ambientació geogràfica de l’obra.
- Pere Calders. Cròniques de la veritat oculta. El títol i l’estructura del llibre en tres parts: “La imprevista certesa”, “L’escenari desconcertant” i “Ver, però inexplicable”. El fantàstic, l’insòlit. Les veus narratives. Caracterització dels protagonistes dels contes. Temes i motius recurrents. La funció de l’humor.
- Mercè Rodoreda. La plaça del diamant. El context històric: la Barcelona de la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra. Natàlia-Colometa: evolució. Caracterització i funció dels personatges masculins. L’univers simbòlic.
Literatura castellana
- Rafael Alberti. Marinero en tierra. Temes i motius. El mar com a símbol. L’estructura. El neopopularisme. La veu poètica: característiques.
- Federico García Lorca. La casa de Bernarda Alba. L’argument, la progressió dramàtica. El realisme poètic. La protagonista, Bernarda Alba, i la resta de personatges femenins. L’autoritarisme, la rebel·lia.
- Camilo José Cela. La Colmena. La societat de la postguerra. La ciutat com a protagonista: Madrid. El punt de vista narratiu. El retaule de personatges.
- Carmen Martín Gaite. Retahílas. Caracterització i evolució dels personatges protagonistes: Eulalia, Germán. Funció i valor simbòlic de la casa familiar. El poder curatiu del diàleg amb l’altre. El passat, la memòria, la identitat. L’estil intimista.
Les lectures seleccionades són les que corresponen a la convocatòria de l’any 2018 i estan extretes d’una llista marc, que inclou les obres següents:
Literatura catalana:
- Àngel Guimerà, Terra baixa.
- Narcís Oller, Pilar Prim.
- Joan Maragall, Visions & cants.
- Prudenci Bertrana, Josafat.
- Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.
- Josep Carner, El cor quiet.
- Joan Salvat-Papasseit, L’irradiador del port i les gavines.
- Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants.
- Josep Maria de Sagarra, Vida privada.
- Josep Maria de Sagarra, El cafè de la Marina.
- Joan Oliver, Allò que tal vegada s’esdevingué.
- Salvador Espriu, Cementiri de Sinera.
- Pere Calders, Cròniques de la veritat oculta.
- Josep Pla, El carrer estret.
- Manuel de Pedrolo, Homes i No.
- Joan Oliver “Pere Quart”, Vacances pagades.
- Mercè Rodoreda, La plaça del diamant.
- Llorenç Villalonga, Bearn o la sala de les nines.
- Miquel Martí i Pol, El poble.
- Mercè Rodoreda, Mirall trencat.
- Montserrat Roig, El temps de les cireres.
- Maria Mercè Marçal, Bruixa de dol.
Literatura castellana:
- Pío Baroja, El árbol de la ciencia.
- Antonio Machado, Campos de Castilla.
- Miguel de Unamuno, Niebla.
- Juan Ramón Jiménez, Platero y yo.
- Ramón María del Valle-Inclán, Luces de Bohemia.
- Rafael Alberti, Marinero en tierra.
- Federico García Lorca, Poeta en Nueva York.
- Vicente Aleixandre, Espadas como labios.
- Miguel Mihura, Tres sombreros de copa.
- Federico García Lorca, La casa de Bernarda Alba.
- Carmen Laforet, Nada.
- Antonio Buero Vallejo, Historia de una escalera.
- Jorge Luis Borges, El Aleph.
- Camilo José Cela, La colmena.
- Alfonso Sastre, Escuadra hacia la muerte.
- Blas de Otero, Pido la paz y la palabra.
- María Teresa León, Juego limpio.
- Ramón J. Sénder, Réquiem por un campesino español.
- Luis Martín-Santos, Tiempo de silencio.
- Carmen Conde, Obra poética (1929-1966).
- Carmen Martín Gaite, Retahílas.
- Jaime Gil de Biedma, Las personas del verbo.