GS Temari Química

1. El model atomicomolecular de la matèria. Criteris d’avaluació:

– Interpreta els models atòmics (model atòmic de Bohr; model atòmic de capes de Lewis) representant les estructures de Lewis dels compostos químics.

– Caracteritza les partícules subatòmiques i els isòtops, i el nombre atòmic com a criteri identificatiu dels elements.

– Resol problemes realitzant càlculs amb magnituds molars i amb magnituds atòmiques i moleculars (quantitat de substància, mol, massa molar, massa atòmica i massa molecular).

– Identifica la classificació periòdica dels elements i la variació periòdica de les seves propietats a partir de la taula periòdica de Mendeleiev.

– Prediu les configuracions electròniques dels àtoms explicant la periodicitat d’algunes propietats d’aquests (volum atòmic, energia d’ionització, electronegativitat) en funció de la seva estructura electrònica.

– Relaciona la distribució dels electrons per nivells i subnivells amb la posició dels elements representatius en la taula periòdica.

2. Gasos, líquids i solucions. Criteris d’avaluació:

– Resol problemes utilitzant les lleis dels gasos ideals per determinar la pressió, el volum, la temperatura i la quantitat de substància i establint les relacions entre elles.

– Resol problemes d’expressió de la composició de les solucions en percentatge en massa i en percentatge en volum, ppm, concentració en massa i concentració en quantitat de substància reconeixent els conceptes de solut, dissolvent i dissolució.

-Resol problemes utilitzant el concepte de pressió parcial en dissolucions ideals (llei de Raoult i llei de Dalton).

3. L’enllaç químic. Criteris d’avaluació:

– Utilitza la nomenclatura i formulació de les substàncies simples i dels compostos: òxids, hidrurs, hidròxids, àcids i sals.

– Anomena les propietats dels enllaços metàl·lic, iònic i covalent caracteritzant aquest últim a través del model de Lewis.

– Interpreta la polaritat de certes molècules a partir del concepte d’electronegativitat analitzant l’establiment de forces intermoleculars (pont d’hidrogen i van der Waals) entre aquelles.

4. Química orgànica. Criteris d’avaluació:

– Utilitza la nomenclatura i formulació orgànica bàsica: hidrocarburs, alcohols, aldehids, cetones, àcids, sals, ésters, amines i amides.

– Relaciona l’estructura dels compostos del carboni amb les seves propietats químiques i físiques, caracteritzant la propietat de la isomeria.

5. Reaccions químiques. Criteris d’avaluació:

– Interpreta les representacions de les reaccions químiques mitjançant les equacions químiques.

– Realitza càlculs estequiomètrics en reaccions en què intervenen sòlids, líquids, gasos i solucions identificant el reactiu limitant.

– Resol problemes de càlcul del pH d’una dissolució reconeixent els àcids i bases forts més comuns al laboratori i a la vida quotidiana.

– Interpreta la corba de valoració d’un àcid i una base forta, diferenciant entre punt final i punt d’equivalència i realitzant càlculs per determinar com varia el pH al llarg de la valoració.

– Realitza càlculs d’entalpies de reacció a partir de les entalpies de formació dels compostos que hi intervenen, indicant el caràcter exotèrmic o endotèrmic de la reacció.

6. Equilibri químic. Criteris d’avaluació:

– Caracteritza l’equilibri químic diferenciant entre equilibris homogenis i heterogenis i expressant les constants Kc i Kp en equilibris químics significatius.

– Calcula les concentracions en l’equilibri a partir de la constant d’equilibri i les concentracions inicials.

– Prediu el desplaçament de l’equilibri segons la variació dels factors que influeixen en ell (concentració, pressió i temperatura) a partir de l’expressió de la constant d’equilibri d’una reacció.

– Compara la força relativa d’àcids i bases mitjançant les constants d’acidesa i de basicitat i calcula el pH en solucions d’àcids i bases febles.

– Resol problemes sobre els equilibris de solubilitat, aplicant la relació entre la solubilitat d’un compost iònic poc soluble i la constant del producte de solubilitat, Kps.

– Identifica i iguala les reaccions redox, diferenciant l’oxidant i el reductor que hi participen.

7. Piles i cel·les electrolítiques. Criteris d’avaluació:

– Identifica les semireaccions que tenen lloc en una pila electrolítica.

– Prediu l’espontaneïtat d’una reacció redox en solució aquosa per mitjà del càlcul de la força electromotriu estàndard a partir dels potencials estàndard d’elèctrode.

– Relaciona la força electromotriu i l’entalpia lliure d’una reacció.